Los sindicatos y la independencia de Cataluña.

Pel dret a decidir: avenç social és avenç nacional.

L’any 2006 els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya vam aprovar un nou text estatutari, que posteriorment fou decapitat mitjançant una sentència del Tribunal Constitucional (STC 31/2010).

Va ser amb la massiva manifestació del 10 de juliol, on varen confluir les sinèrgies de la majoria de l’arc parlamentari amb la societat civil, que el nostre país ha anat teixint el consens suficient per determinar que una altra relació amb l’Estat és necessària i imprescindible.

El text referendat és el màxim exponent del nostre consens social i ciutadà i és per aquest motiu que exigim el seu desplegament en la seva totalitat. Per sortir de la crisi, cal posar en marxa de manera immediata matèries com la renda garantida de ciutadania.

D’altra banda, hem vist com el Govern de l’Estat practicava la deslleialtat institucional. Catalunya és en aquests moments la comunitat de l’Estat que té menys pressupost executat en matèria d’infraestructures. És en aquest sentit que exigim la recuperació de la disposició addicional tercera de l’Estatut amb efectes retroactius que contempla, durant set anys, la inversió en infraestructures d’una quantitat igual al PIB de Catalunya respecte al PIB espanyol.

A part d’aquesta realitat, la situació econòmica de Catalunya ha facilitat que el malestar s’hagi incrementat i s’hagi estès el descontentament a totes les capes de la societat.

Tots aquests greuges cap al nostre país es van traduir en la massiva manifestació que va tenir lloc l’11 de setembre de 2012 a Barcelona. Sota el lema “Catalunya, un nou Estat d’Europa”, l’Assemblea Nacional Catalana aconseguia reunir i unir bona part del malestar de la ciutadania en una convocatòria massiva i històrica.

La independència com a horitzó, el dret a decidir, un país federal… són possibilitats pel futur del nostre país que han entrat a l’agenda de manera contundent. Catalunya necessita una relació singular amb l’Estat. Davant d’aquest panorama, el president de la Generalitat va convocar eleccions al Parlament, en un context d’una Catalunya al llindar de la crisi social però també, i en paral·lel, de la crisi institucional i de valors.

Per la UGT de Catalunya el binomi avenç social i nacional és indissociable. Una societat democràtica i madura implica els seus ciutadans i ciutadanes en les grans decisions estratègiques i de futur. Per la nostra organització, el debat sobre quina Catalunya volem i amb qui volem viure, és una reflexió paral·lela i que ha de ser feta amb serenitat, conscients que afecta a tota la ciutadania. A la nostra organització tenim molt clar que la ruptura i la confrontació social no poden ser el resultat d’aquestes decisions estratègiques i de futur. És sota aquests paràmetres que el dret a decidir s’erigeix com pedra angular d’una ciutadania compromesa en aquests dos eixos. Massa vegades la ciutadania entrega el seu vot a candidatures que posteriorment no executen les matèries que portaven al seu programa electoral. Per això, en un primer pla ha de poder decidir quines són les polítiques
que cal prioritzar per tal de poder viure millor i, en un segon terme, en quin model de país es vol viure.

Pel que fa al primer, el nostre ordenament legislatiu contempla un variat ventall de possibilitats per a la participació directa dels ciutadans i ciutadanes en l’elaboració de les lleis. Les iniciatives legislatives populars i les consultes populars són mecanismes que s’usaran sindicalment per dur les nostres iniciatives al Parlament i al Congrés dels Diputats.

En segon terme, a ningú se li escapa que el debat sobre l’encaix de Catalunya i Espanya és un tema viu i no resolt de l’Estat de les autonomies.

Davant d’aquest escenari, la UGT de Catalunya aposta per un respecte escrupolós a la lliure determinació dels pobles, principi reconegut a la jurisprudència internacional. Cal que siguin els ciutadans i les ciutadanes, per mitjà de procediments democràtics, els qui puguin decidir el model de país en què volem viure. El dret a vot és la màxima expressió d’una societat democràtica i dinàmica que en cada episodi i moment de la història interpel·la els ciutadans i les ciutadanes per escollir el seu futur.

http://www.ugt.cat/index.php/documents-i-publicacions/doc_download/1190-ponencia-estrategica-aprovada-al-14e-congres

“el sindicat de classe i nacional, pel dret a decidir" (página 5)

http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2012/RESOLUCIONS_X_CONGRES.pdf

Moskis escribió:Vale, de acuerdo. No conocía la situación de los sindicatos en Cataluña. Ahora bien, no retiro nada de lo dicho anteriormente: los sindicatos del resto de España no tienen por qué decir nada al respecto, no hay nada que recriminarles. Como mucho se podrá exigir que se callen los de Cataluña, no que hablen el resto.

Pero bueno, tampoco me parece tan escandaloso que defiendan la autodeterminación. Ahora mismo la defiende entorno al 80% de los catalanes según las encuestas. Lo lógico para mí sería que los sindicatos se mantuvieran al margen, como en el resto de España, pero puestos a decir algo, lo lógico es que lo apoyen. Otra cosa es el tufillo nacionalista que emana de todo esto, como del PSC, de ICV... que nunca queda claro dónde narices andan.

Pako escribió:

Moskis escribió:Vale, de acuerdo. No conocía la situación de los sindicatos en Cataluña. Ahora bien, no retiro nada de lo dicho anteriormente: los sindicatos del resto de España no tienen por qué decir nada al respecto, no hay nada que recriminarles. Como mucho se podrá exigir que se callen los de Cataluña, no que hablen el resto.

Pero bueno, tampoco me parece tan escandaloso que defiendan la autodeterminación. Ahora mismo la defiende entorno al 80% de los catalanes según las encuestas. Lo lógico para mí sería que los sindicatos se mantuvieran al margen, como en el resto de España, pero puestos a decir algo, lo lógico es que lo apoyen. Otra cosa es el tufillo nacionalista que emana de todo esto, como del PSC, de ICV... que nunca queda claro dónde narices andan.

Siguiendo la misma lógica la mayoría del pueblo español, y más de un 80%, ya sabes lo que opina, por tanto los sindicatos deberían denunciar el sufragio censitario que pretenden aplicar a una posible consulta que nos concierne a todos.

Y la posición de ambos sindicatos no debería ser quedarse al margen porque no les es ajeno, como tampoco lo es una reforma estatutaria o constitucional, dicho esto, la situación en Cataluña es vergonzante, pero UGT y CCOO a nivel nacional es... no encuentro la palabra adecuada para definirlo. Dejémoslo en similar a la de IU.

Referente al juego de ICV es el mismo de UGT y CCOO, "somos una nación, somos sujeto político, somos soberanos, pero que cada cual vote lo que quiera" (CiU, ERC y CUP lo mismo pero hay que votar SI), y el PSC esta con un pie en cada orilla porque de momento desde Ferraz eso de reconocer a los españoles de una CCAA como sujeto político pues como que no, de allí que desde el PSC salgan con que Cataluña es nación pero no es sujeto político pero debería poder celebrar referendos a modo de curiosidad. Y esa indefinición, en mi opinión, es lo que esta hundiendo al PSC, porque pretende jugar a la "centralidad" y el resultado es que nadie sabe lo que quieren ni proponen, en el momento de definirse han jugado a la indefinición, mientras una C's estigmatizada pero sin complejos les ha comido terreno, y encima el PP en lugar de hundirse crece.

Moskis escribió:Esto es sacar las cosas de quicio. Los sindicatos españoles se dedican (supuestamente) a proteger los derechos de los trabajadores españoles. Que haya en marcha un proceso de autodeterminación en una región española es un asunto en el que no tienen nada que decir como sindicatos, al igual que si se ponen a hablar del aborto, por ejemplo (que alguna vez lo hacen y no sé a qué viene). Se independice Cataluña o no, los sindicatos seguirán (supuestamente) defendiendo los derechos de los trabajadores españoles, sean 40 o 46 millones. Y sí, están en contra de romper la caja única de la Seguridad Social, pero dentro del Estado Español. Si Cataluña se independiza, pues ellos con su sistema, lógicamente.

Esto es buscarle los tres pies al gato, la verdad...