El tripartito y el PP llegan a un acuerdo sobre el ‘Tribunal Constitucional catalán’

Política de "simpatía" en estado puro. Ya puede Sánchez-Camacho hacer la foto con los del tripartito...

http://www.vozbcn.com/2009/07/04/7742/tripartito-pp-acuerdo-consejo/

¿A quién engaña el PPC? Antes recurría ese nuevo órgano estaturario, ahora "cuela" a uno de los suyos...

López escribió:Política de "simpatía" en estado puro. Ya puede Sánchez-Camacho hacer la foto con los del tripartito...

http://www.vozbcn.com/2009/07/04/7742/tripartito-pp-acuerdo-consejo/

¿A quién engaña el PPC? Antes recurría ese nuevo órgano estaturario, ahora "cuela" a uno de los suyos...

Es la política de acomplejados que está intentando llevar a cabo Rajoy junto a Sánchez Camacho. Se intenta hacer ver al catalán de a pie que el PP es un partido catalán y cercano no ese partido españolista marginado políticamente.

Complejo puro y duro.

Un poco de humor por favor.
Soy cincuentón, y en mis tiempos de estudiante, todos los libros de religión obligatorios llevaban la inscripción PPC que era la abreviatura de Propaganda Popular Católica ¿será casualidad o me pongo a temblar?

La lingüista Rosa Díez
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/la_linguista_rosa_diez_64852.php
De la molt bona entrevista a Rosa Díez feta per Pere Gendrau en aquest diari ahir, en destaca un moment. Ell li pregunta: “Que a Catalunya, al carrer, no hi hagi cap problema, ¿no és fruit de la política lingüística que s’ha fet?”. I ella contesta: “No, perquè el català és fàcil d’aprendre i tothom el parla”.

De tots els oficis combinats possibles, el més emocionant és el de polític-lingüista. Molt més que el de sabater que també copia claus o el de bomber-torero. El polític lingüista ens ofereix perles com aquesta: el català “és fàcil d’aprendre i tothom el parla”.

Té raó Rosa Díez. El català sí que és fàcil d’aprendre. No com l’espanyol, l’anglès, el francès o qualsevol altra llengua normal, que són molt més difícils. El català no. És una sort que ens ha tocat a nosaltres i que encara no hem agraït del tot a Nostre Senyor, creador de tots els conflictes lingüístics de la terra i creador també del partit de Rosa Díez. Cap altra llengua té aquesta peculiaritat. Ja els agradaria als espanyols, als anglesos, als francesos o als poliglots en general que els hagués tocat el català com a llengua materna, que és més fàcil... Però no. A ells els han tocat llengües de dificultat normal.

Ara bé. Si li dono la raó a Rosa Díez quan diu que “el català és molt fàcil”, sí que goso discutir-li la segona part de la frase (brillant, com totes les seves). Aquesta que diu: “i tothom el parla”. Naturalment, la convido a fer un recorregut per Barcelona (el dia, el lloc i l’hora els tria ella) perquè vegi que no té raó. I això em fa arribar a una trista conclusió. Si el català és més fàcil que qualsevol altra llengua i aquí el parlen quatre gats, deu voler dir que tenim alguns dels jutges, dels bàrmans, dels trilers, dels treballadors del sexe, dels professors, dels cantants, dels esmolets, dels amos de Tot a Cent, dels cuiners més totxos del planeta.